Diuen que anem per la setena onada de Sars-19... i ja ens n'anuncien de noves... Diuen, que amb l'emergència climàtica altres pandèmies vindràn. Moltes n'han existit al llarg de la història: peste bubónica, varola, tuberculosis, tifus, lepra, sida, grips... milions de morts.
Tanmateix hi ha una pandèmia que és segurament tan o més antiga que les altres i que les sobrepassa en víctimes i oceans de patiment. Sempre activa, més o menys afecta a tothom...
i gairebé ni se’n parla.
Sovint les coses més evidents son les més difícils de percebre: mentre tenim aire no som gaire conscients de que respirem. Mentre tenim salut poc conscients som de la malaltia. Mentre tenim el suficient ignorem l'impacte de la carestia. Quelcom que no experimentem de manera conscient o per a la qual no tenim nom, queda com difuminat en la consciència... en certa manera no existeix.
Sovint de la vida veiem només les superfícies... no en copsem l'amplitud ni la fondària.
La catàstrofe ecològica i humanitària que estem vivint, és fa cada dia més evident per a tothom. El què està passant és la continuació d'un tèrbol passat: una mena de pandèmia ancestral feta de inconsciència-ignorància-egoisme-violència, personal i col·lectiva. Aquest és el pitjor mal que ha patit i pateix la humanitat, i ens està portant al límit de l’auto destrucció.
Alguns pobles indis americans tenien una paraula, un nom que donaven a aquest virus letal.
L’anomenaven Wetiko i l’explicaven així:
És una mena de “entitat vampírica”, un virus físic-psico-espiritual, del qual els conqueridors blancs estaven severament infectats. Això es manifestava en una desmesurada ansietat depredadora, explotadora sense pietat de les persones i les coses. Conquerir, violar, matar, esclavitzar, robar... Destruir tot el què no els convenia per apropiar-se de tot el que cobejaven... i tot això ho feien emparats per un Déu que ho beneïa. Sempre aliats, el poder polític-militar i el religiós, parasitant i massacrant la humanitat.
Wetico va arrasar, de fet portava segles arrasant en tot el planeta i continua...
Les "civilitzacions blanques-cristianes" van colonitzar el planeta... i en general continuen explotant i robant tant com poden. Guerrejant entre elles i amb els altres nuclis de poder... amb un sol objectiu: treure el màxim profit, controlar cada persona, controlar el món. Això, amb la informàtica i la "intel·ligència artificial", arribarà, a extrems insospitats.
Deïtats obscures, diables devoradors de cossos i ments, manipuladores d'esperits. El mal tot hom sap què és... i sap també que es disfressa de mil maneres possibles: grans imperis i nacions beneïdes pels déus, reialeses inqüestionables, presidències totpoderoses, popes i papes folrats d'or... llops vestits d’ovelles, tombes blanquejades...
El poder podria posar-se al servei de la humanitat. Generalment no és el cas.
Perquè no està en mans de les persones adequades... que haurien de ser sàvies i no ho són...
També Jung parla del costat fosc, de l’ombra, aquesta part primitiva, animal, que condueix als pitjors excessos. Generalment executats, precisament des del poder.
Per poder superar la foscor el primer pas és fer-se’n conscient.
Wetiko genera més Wetiko:
supèrbia, enveja, avidesa de més i més...
Que generen degradació i explotació de persones i de recursos.
Patiment, violència i mort física i psicològica.
Son virus que s’encomanen
i és una evidència que la humanitat n’està greument i crònicament contaminada.
Quan es dona el cas de humils que accedeixen al poder,
amb nobles excepcions, queden també atrapats en la supèrbia i l'avarícia.
Massa sovint els "revolucionaris" esdevenen dictadors.
Els salvadors opressors.
Això demostra que falla el fonament.
FINS NO FA TANT LA TERRA ERA PLANA I EL CENTRE DE L'UNIVERS,
EL SOL GIRAVA AL SEU VOLTANT
En sis dies, l'havia creat del no res un Déu Omnipresent i Omnipotent que el setè dia, cansat estava, va descansar... Després, en un paradís perfecte, va crear un home, a la seva imatge i semblança! i, com que sol s'avorria li va donar una dona. També va fer una pomera i els va prohibir menjar-ne el fruit. Com que no van obeir, els va severament castigar... a ells i a tota la seva descendència!... és a dir a tota la humanitat.
Com que era tant compassiu i amorós aquest Déu, per salvar als humans de tant greu pecat!, va enviar al seu fill Jesús, parit per una verge... a morir clavat en una creu... per salvar-nos! Va ressuscitar i està al cel. Els anomenats cristians, mengen la seva carn i beuen la seva sang, en un sorprenent ritual caníbal, etc. Tot això diuen que es fonamenta en un Llibre Sagrat que, cosa inversemblant, encara a dia d'avui té milions de lectors i seguidors.
.jpg)
També altres religions s'han lluït, especialment l'Islam. Fins i tot molts que reneguen del cristià-catolicisme en són igualment presoners... doncs l'espiritualitat innata en l'ésser humà ha quedat per ells greument distorsionada durant dos mil anys. Això genera enormes i variades disfuncions. Caldria un llibre molt més gruixut que la Bíblia per explicar-les.Tot plegat ha produït i continua produint desgràcies i sofriment immens. En un tal món, de què ens hem de sorprendre?
Que li passa a aquesta humanitat atrapada en variades i perilloses supersticions, religioses i altres, i que sembla impermeable al coneixement genuïnament espiritual, psicològic, humanista, científic?
Com és que Wetico impera? Perquè el mal és tant poderós?
*
OBSERVANT EL MICRO I EL MACROCOSMOS
On l'espai entre partícules és immens i l'Univers es mesura en milions d'anys llum...
es fa evident el Misteri impenetrable que som i ens envolta
Només l'explicació panteista apropa a la Realitat Incognoscible:
"Déu no és un ésser personal, transcendent i creador, sinó que és immanent al món"
"El Cosmos és Déu",
*
L’UNIVERS ÉS UN I DIVERS
Abans de l’explosió primigènia,
-el famós "Big Bang", quan diuen que l'Univers va començar-
tot estava estretament entrellaçat.
L’esclat va generar espai-temps entre els trossos,
milions de milions de galàxies, sols, planetes, cometes i asteroides sense fi...
que encara es segueixen distanciant... a velocitats vertiginoses.
però tot continua entrellaçat
TOT ÉS I TU ETS UNA ESPURNA D'UNIVERS
part de quelcom inconcebible
Els humans no som éssers separats.
Ni les plantes, insectes, peixos, animals...
Tots som diferents, peró en el fons la mateixa cosa.
Terra, aigua, aire, foc... matèria conscient
Tot incideix sobre tot... la Humanitat és una.
Del planeta i del Cosmos som part inseparable.
Tots som estranys i tanmateix germans.
NAVEGANT AMB LA GALÀXIA,
el planeta Terra és una meravella.
Quin rar equilibri! Quanta bellesa! Un sorprenent paradís!
Que massa sovint esdevé infern, quan l'egoisme impera.
Inconsciència-ignorància-egoisme-avarícia-violència-por,
són tòxics per a cadascú i per a tots.
Destrueixen meravelles.
Ens amarguen l’existència.
Embruten l'aigua, terra i aire, cossos i esperits.
Arrasaran la humanitat si badem.
***
Diuen que en temps pretèrits va haver-hi un diluvi universal.
i que la propera destrucció serà pel foc.
*
BIBLIA> GÉNESIS.1.26
Digué "Déu": "Fem l'ésser humà a la nostra imatge i semblança. Que tingui domini sobre els peixos del mar i sobre les aus del cel; sobre els animals domèstics, sobre els animals salvatges i sobre tots els rèptils que s'arrosseguen per terra».
Domini sobre tota "la creació". També sobre els heretges, els negres, els indis... tots aquests simulacres humans que no tenen ànima i als que es pot matar, explotar, esclavitzar... igualment la naturalesa: muntanyes, boscos, rius, mars, aire... "Creixeu, multipliqueu-vos, domineu"
No comença ja aquí el desastre ecològic?
L'esquizofrènica idea de separar els uns dels altres i de l'entorn bé de lluny.
GRANS PERILLS ENS AMENACEN
la sexta extinció està en marxa el desastre ecològic és immens.
Si ho volem evitar és imperatiu canviar de paradigma.
Això comença en cadascú.
***
De què serveix tenir cura d’un mateix,
Si hom no s’aplica a cuidar el món?
El món és tu mateix i tu ets el món.
l'egoisme mata
l'altruisme vivifica
Convé tenir-ho present:
LA COBDÍCIA DE TENIR I PODER
origina grans barbaritats... la Història en va plena.
***
EL DINER
ÉS EL DÉU QUE ESTÀ PER SOBRE DE TOTS ELS DÉUS
tothom l'adora
Volent explicacions, impressionats pel misteri que és la vida,
i espantats davant la mort,
cada època inventa les seves religions.
Però hi ha un déu molt terrenal, que des d’antic se’ns imposa:
el poderós Déu-Diner.
De la seva tirania, qui se n’escapa?
Ens convé destronar el dèspota.
I posar-lo de servent.
***
Es diu que el Déu-diner ho compra tot.
També el paradís a la Terra.
Tot s’hi val per haver-ne més:
mentida, corrupció, explotació, guerra...
Però el més valuós no es pot comprar.
L’opulència no dóna felicitat.
Rics i famosos també es suïciden.
***
ENTRE HUMANS I AMB LA NATURA,
la voracitat és molt perillosa.
La cobdícia trenca el sac.
Qui no belluga pel Déu-diner?
-aquest poderós déu de paper-
Algú no l’adora i desitja tenir-ne a sacs?
Acumular xifres i zeros al compte corrent?
Això sí, amb el mínim esforç possible.
Tanmateix, quantes hores, vida i treball li dediques?
Quantes renúncies, sacrificis, patiment?
o quan capital invertit en no saps què ni t'importa?
Tothom cegament cercant el benefici.
Lucrant-se a qualsevol preu.
Adorant l'or.
Wetiko és egofrènia: egoisme superlatiu.
pitjor que el càncer i totes les malalties juntes.
parasita, vampiritza, contamina, infecta l'existència en tots els camps.
El culte al diner n'és el màxim exponent.
***
Si volem un món millor,
EL DINER HA DE SERVIR A LA HUMANITAT
NO LA HUMANITAT AL DINER
Posar-lo al seu lloc dignifica, relaxa, allibera.
Reduir necessitats supèrflues ho facilita.
QUINES SON LES NECESSITATS REALS?
Necessitem de veritat tot això que ens venen?
Els mil luxes i comoditats ens fan feliços?
Consumim, o som consumits pel consumisme?
Usar i llençar contamina el món sencer.
Més i millor, no és una cursa sense final?
No ens incomoda la injustícia i la misèria?
La destrucció del medi ambient?
La persistència de l’esclavatge?
El monstruós cost de la guerra?
El cinisme dels poderosos?
No hi col·laborem!
***
EL MÓN ÉS ESCLAU DEL DÉU DINER
Quan voler tenir-ne esdevé obsessiu,
si l’avarícia impera o la necessitat obliga,
la competència ferotge esdevé normal.
Aquesta tan lloada competitivitat:
els uns contra els altres per a guanyar.
A l’extrem, competir porta a la guerra.
explotació, capitalisme, patiment...
El luxe dels uns és la misèria dels altres.
Empatitzant-cooperant-compartint,
viure seria més plàcid, elevat i divertit.
Sorgiria fraternitat, concòrdia, pau.
Ja prou terror. Tots guanyadors!
CANVIAR DE XIP COMENÇA EN CADASCÚ
Cultivant l’economia del bé comú.
Si d’aquestes coses et fas conscient,
de falsedats et vas alliberant
i noves llums arriben
***
PER POSAR LLUM A LA VIDA
per transcendir el que intoxica,
necessitem:
Obrir els ulls: aprendre a mirar.
Obrir l’oïda: aprendre a escoltar.
Obrir les mans: aprendre a donar.
Obrir el cor: aprendre a estimar.
NECESSITEM EMPATIA I COMPASIÓ
consciència-paciència-amor-coratge i bonumor
NECESSITEM EXPANDIR LA MENT
enlairar l’esperit
UN SOL FANAL ESVAEIX LA FOSCOR
Si ajuntem les nostres llums il·luminarem el món.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada